Durant aquestes setmanes de treball, m’he adonat que estic aprofundint en el meu aprenentatge sobre l’ensenyament de la llengua catalana, més enllà de la meva experiència docent i de l’acumulació de conceptes. La tasca docent és un espai profundament humà, on les decisions pedagògiques només tenen sentit quan s’arrelen en la realitat dels alumnes i en la nostra capacitat de mirar-los amb atenció i respecte. Treballar entrevistes, analitzar pràctiques docents i llegir autors com Dörnyei m’ha ajudat a situar la motivació, la diversitat i la relació pedagògica al centre de la meva mirada com a docent.
He après que atendre la diversitat no és només adaptar materials, sinó reconèixer històries personals, ritmes diferents i expectatives que no sempre coincideixen amb les nostres. També he entès que la motivació no és un recurs màgic que apareix quan les activitats són atractives, sinó un procés delicat que neix del vincle, del sentir-se capaç i del descobrir que la llengua també pot ser un espai propi. En aquest sentit, llegir experiències reals —tant de l’entrevista que vam fer com de les experiències dels companys— m’ha fet veure que la teoria és necessària, però que només pren vida quan s’hi superposa una pràctica que escolta i s’adapta.
A mesura que avançava el curs, he pres consciència que el paper del docent no es resumeix a transmetre continguts, sinó a crear condicions perquè l’alumnat pugui créixer amb seguretat, curiositat i sentit. Aquest canvi de mirada és el que em permet sentir que estic realment avançant en la matèria, no només perquè entenc millor la teoria, sinó perquè m’hi reconec i hi puc situar la meva pròpia veu.
En definitiva, aquestes setmanes m’han confirmat que l’ensenyament de la llengua catalana és un camp que exigeix rigor, sensibilitat i una actitud constantment reflexiva. A més a més l’ensenyament és un camp on compartir esdevé esencial, per això és tant important coincidir en claustres on aquesta voluntat hi sigui present, per tal de fer que les experiències resultin engrescadores i motivadores per a tots els docents. I, tot i que encara tinc molt per aprendre, sento que a mida que avanço disposo de més eines per seguir avançant.
Seguim,
Anna Piferrer


Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.