Diari d’aprenentatge del repte 3

Al llarg d’aquest procés d’avaluació de produccions orals i escrites i de coavaluació entre iguals, he pogut constatar el paper actiu que assumeix l’estudiant en la construcció del seu propi aprenentatge, allò que diuen avaluació formativa i formadora. Avaluar mostres orals m’ha obligat a fixar-me en aspectes que sovint passen desapercebuts quan escoltem de manera intuïtiva: la fluïdesa, la cohesió, l’adequació del registre, la precisió fonètica i la manera com el discurs avança. Aquest exercici m’ha ajudat a entendre que l’avaluació no és només un mecanisme de qualificació, afortunadament, sinó sobretot una eina d’observació fina que ens permet identificar patrons, dificultats i punts forts que configuren la competència comunicativa d’un parlant.

Quant a les produccions escrites, he constatat la importància de la correcció i de l’organització textual, però també la necessitat de fer un diagnòstic que vagi més enllà de detectar errors. He après a valorar com l’estudiant articula la tesi, com estructura els arguments i com utilitza els recursos lingüístics disponibles.

La coavaluació ha estat probablement la part més transformadora del procés. Treballar amb la rúbrica i contrastar la meva opinió amb la d’altres companys m’ha permès adonar-me que l’avaluació és un exercici interpretatiu, però no arbitrari: requereix un marc de criteris compartits i una argumentació sòlida. He hagut d’aprendre a justificar les decisions, a negociar significats i a comunicar les meves observacions d’una manera respectuosa i útil. Aquest component dialogat de la coavaluació m’ha fet més conscient de la responsabilitat que implica avaluar i del valor formatiu que pot tenir per a totes les parts implicades.

En conjunt, aquest procés m’ha ajudat a desenvolupar una mirada més crítica i, alhora, més pedagògica. He entès que l’avaluació —tant la pròpia com la dels altres— només és significativa quan permet avançar, quan identifica camins de millora i quan posa el focus en el desenvolupament de competències reals.

Seguim,

Anna Piferrer

Leave a Comment