Les aules de secundària a Catalunya són ecosistemes lingüístics i culturals heterogenis, on convergeixen llengües diverses i trajectòries migratòries. En aquest context, l’ensenyament del català requereix estratègies que vagin més enllà de la transmissió de continguts i que situïn al centre l’equitat i l’acompanyament personalitzat.

A partir d’una entrevista amb una professora de català d’una aula de 3r d’ESO, d’un institut públic de Barcelona amb alta diversitat lingüística i sociocultural (Carla Vinyals, comunicació personal, 27/10/2025), s’exemplifica l’enfocament emergent necessari. Amb referència a l’entrevista i al marc teòric de Dörnyei (2011) i Monferrer-Palmer (2021), es descriu una estratègia docent basada en l’equilibri entre proximitat pedagògica i exigència acadèmica, l’ús de metodologies multinivell, l’orientació a la motivació autònoma i la rellevància sociolingüística del català.

A partir del que exposa la docent i la bibliografia, proposem una seqüència model de 55-60 minuts que operativitza aquests principis. L’objectiu és reduir l’ansietat i activar la motivació intrínseca mentre es treballa la comprensió i la producció oral. Materials: fragment d’una cançó o un curt vídeo en català i fitxa guia. Rols: portaveu, gestor/a del temps, supervisor/a i secretari/ària. Pas a pas: 1) escalfament amb pregunta clau i vídeo breu; 2) treball cooperatiu en grups de quatre amb tasques diferenciades segons nivell; 3) posada en comú i reflexió personal; 4) tancament amb “tiquet de sortida” sobre què han après i com ho aplicaran. Avaluació: observació amb rúbrica breu de tres nivells i criteris (implicació, ús de català, col·laboració) i autoavaluació.

La diversitat lingüística és un tret constitutiu de l’aula catalana. Segons la docent entrevistada, la classe integra alumnat catalanoparlant, castellanoparlant i estudiants amb llengües familiars com l’urdú, l’àrab o el xinès. Aquest escenari exigeix una resposta pedagògica alineada amb els principis d’inclusió, motivació i equitat que han caracteritzat el sistema educatiu. La pràctica observada es fonamenta en un currículum multinivell, que ajusta expectatives i tasques segons el nivell lingüístic de l’alumnat. La docent treballa conjuntament amb l’equip d’orientació psicopedagògica per definir adaptacions no significatives, ajustar l’avaluació i oferir rols diferenciats en activitats cooperatives. Aquest enfocament respon al principi d’evitar l’efecte estigmatitzador i protegir la imatge social i l’autoestima acadèmica de l’alumnat (Dörnyei, 2011). L’objectiu no és “rebaixar l’exigència”, sinó modular el camí d’accés perquè tot estudiant pugui demostrar competència (Carla Vinyals, comunicació personal, 27/10/2025).

La docent defensa una pràctica centrada en la relació pedagògica de confiança, no autoritària ni complaent. Aquesta “corda fluixa” consisteix a reduir l’ansietat lingüística, generar un clima emocional segur i, simultàniament, mantenir expectatives altes. Aquest plantejament coincideix amb els prerequisits motivacionals de Dörnyei (2011): la conducta docent positiva, el suport emocional, la cohesió i el clima cooperatiu i les expectatives elevades i clares. També posa l’accent en la comunicació individual com a estratègia per abordar la desmotivació: detectar causes, establir objectius progressius i garantir el sentiment de competència i d’utilitat. Un tret diferencial de la pràctica és l’ús sistemàtic de referents culturals actuals (música urbana, contingut digital, discursos mediàtics) per fer visible que el català és una llengua viva, funcional i identitària. Exemples com l’anàlisi lingüística de “Milionària” de Rosalía o de raps en català actuen com a pont entre la cultura escolar i la cultura adolescent, fomentant l’interès i la rellevància social. Aquest enfocament afavoreix la motivació intrínseca i la percepció d’utilitat comunicativa (Ushioda, 2006), alhora que evita la monotonia i reforça el sentit de pertinença lingüística.

La pràctica s’alinea amb models de projectes amb impacte comunitari, com el cas #SocEfeminatDNV, on l’alumnat d’una EOI va aconseguir modificar una definició discriminatòria del DNV. Aquest tipus d’experiència exemplifica el potencial de l’ensenyament orientat a l’emancipació lingüística i a la participació social (Monferrer-Palmer, 2021). La docent segueix aquesta línia: davant interessos emergents, amplia activitats, facilita recursos i canalitza l’espurna motivadora cap a una producció significativa, com lectures voluntàries (J. Verdaguer, Canigó) o investigacions sobre referents culturals catalans.

La bona pràctica observada articula tres dimensions clau:

• diferenciació pedagògica i suport continu
• clima afectiu segur i vincles basats en la confiança i l’exigència
• motivació autònoma mitjançant rellevància cultural.

Aquest enfocament situa l’alumnat com a agent actiu i reforça la idea del català com a llengua de comunicació i ciutadania. En contextos plurilingües, la fórmula “connectar i exigir” esdevé un marc pedagògic important per consolidar l’aprenentatge i l’ús real de la llengua.

 

Bibliografia:

 

Bretxa, V. [Vanessa]; Comajoan-Colomé, L. [Llorenç] i Vila, X. [Xavier]. (2017). Capítol 2. Els centres, realitats lingüísticament diverses. A V. [Vanessa] Bretxa; L. [Llorenç] Comajoan-Colomé i X. [Xavier] Vila, Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de llengües a secundària (p. 31–48). Horsori Editorial. https://protected-content.ftp.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/07517/68922.pdf.

Dörnyei, Z. [Zoltán]. (2011). Estratègies de motivació a l’aula de llengües (p. 172–180). Editorial UOC. https://elibro.net/es/ereader/uoc/113778.

Fundació Bofill (2018). L’escola no és per a tu. Quines estratègies calen per atendre la diversitat…? [vídeo en línia]. YouTube. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=loUSdGLBRgE.

Monferrer-Palmer, A. [Aina]. (2021). SocEfeminatDNV: Educació lingüística i transformació social. Universitat de València. https://raco.cat/index.php/resercle/article/view/393191/488038.

UOC – Universitat Oberta de Catalunya. (2022). TAULA RODONA UOC – CDiLl – La diversitat lingüística a l’aula. Com fer-la jugar a favor? https://aula.uoc.edu/courses/65990/assignments/735904?module_item_id=2357932.

Ushioda, E. [Ema]. (2006). Language motivation in a reconfigured Europe: access, identity, autonomy. Journal of Multilingual & Multicultural Development, Vol. 27, no. 2 (2006), p. 148-161.

 

Annexos i enllaços:

Guió de l’entrevista: https://docs.google.com/document/d/1IhxCyUrCXgAFokCWP_mh7Jat5ItJROI6C7UQbA9lNqY/edit?tab=t.0#heading=h.bmij9tbald40.

Pla d’equip: https://docs.google.com/document/d/1fQ5kH-Peo4ZPE9S-suYlEB23nkB9ruO-Fi48qtCu6yU/edit?tab=t.0.

Esquema minutat de l’entrevista: https://docs.google.com/document/d/15IrqHo2SBhTe9O8RSonza-9K0qfxJ5AzMwN_B3BNTV8/edit?tab=t.0#heading=h.i17g69ccpcgk.

Enregistrament de l’entrevista (àudio): https://drive.google.com/drive/folders/1OvS7Wjj3UYEcfV7zUOceViYGOtN1BKvo.

Carpeta de treball del Grup 4 (R2) al Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1OvS7Wjj3UYEcfV7zUOceViYGOtN1BKvo.

Text del blog: https://docs.google.com/document/d/18mgTKhi_cdbLEpDkVy_fgMvPA553VaJcZTHlRiJr15Q/edit?tab=t.0.

Transcripció de l’entrevista amb ‘Carla Vinyals’ (pseudònim), professora de llengua catalana; comunicació personal del 27/10/2025: https://docs.google.com/document/d/1DINGKuf_mef3jU2Jg2IOvQMAW11Q1mZ12rFB9nNBGVQ/edit?tab=t.0.

Declaració de consentiment informat: https://drive.google.com/drive/folders/1OvS7Wjj3UYEcfV7zUOceViYGOtN1BKvo.